Encapçalat per Joan Palomares, el grup de la Safor va traure en novembre de 2017 el seu darrer disc fins ara: Very Empastre (Autoedició, 2017). El llançament del treball va vindre precedit per l’aparició de la cançó “l’Empastre de sempre”. El tema i el vídeoclip – una producció de Tresdeu Media dirigida per Pau Berga – fan un recorregut per reflexions al voltant de la venda de la imatge, l’era de les realitats digitals i la soledat quotidiana. És un vídeoclip que apel·la directament a la consciència del públic amb treballats simbolismes. El disc ha estat enregistrat a Atomic Studio, pel productor Mark Dasousa, i mesclat per Facundo Novo.

Very Empastre és, sens dubte, un àlbum més madur que els precedents (Imbècil – Mésdemil, 2014; i Bang!, Autoedició, 2016), però en el qual mantenen l’essència que els ha caracteritzat des dels inicis: la tralla.

Les etiquetes situarien Prozak entre el rock-hardcore i l’electrònica, una electrònica en la versió més bèstia i sincera, també nostrada, la dels noranta, la de la ruta i la màkina, sobretot aquella màkina menys melodiosa, el pum pum pum amb la que alguns la descrivien per onomatopeies amb un puntet altiu.

www.prozaksoup.com/ca
prozaksoup.bandcamp.com